La mare eterna


Marió	18 anys
Florenci	25 "
Gabriel	22 "
Andreu	55 "
Enganya-amos	60 "
Ros	26 "
Llec	30 "

Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el “Teatre de Novetats”, la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el Següent repartiment: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs; Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D. Joaquim Vinyas.

Anteriorment, com a prova d’estudi, La Mare Eterna va representar-se a Sitges, en el teatre del “Prado Suburense”, la nit del 8 de Setembre de 1900, per l’agrupació dramàtica “L’Avançada”, amb el següent repartiment: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci, D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec, D. Agustí Gambús.

ACTE PRIMER

Cuina-menjador d’una masia acomodada. Al fons, l’entrada principal, ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons de blat posats simètricament. A l’angol de la dreta domina una llar molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l’escudeller ple d’objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta, una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l’hort, am roserars i altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l’aigüera i els fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l’esquerra, d’esquena al públic, una escala d’obra. Al costat de la mateixa, una obertura que dóna accés a una altra dependència; i a l’unic replà, un rellotge de caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns goigs enganxats a un plafó. Sota la volta de l’escala, la porta del rebost. Al primer terme de l’esquerra, una taula de noguera, i, paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos metres d’alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l’escena, una socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres quadros a l’oli representant escenes bíbliques, algunes plates de tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic. De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles, caceroles d’aram, etc. Damunt de l’aigüera, un gibrell amb escarola en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d’alls i cebes. Als plafons de la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó. Convenientment repartides per l’escena, unes quantes cadires de vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta. Garbells, forques i altres eines.

ESCENA I

(La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una ganiveta. Seguidament apareix l’Andreu per la dreta del fons.)

(Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat destinat a l’Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló.)

Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s’enamora de lo dels altres.

Ho sembla. Però si te l’escoltes… Jo no sé com no l’ha corretgit el seu pare… Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don Climent, que, si no, prou el treuria de casa!

Jo penso que tot li prové dels seus escrits… Perquè hi ha escrits, Marió, que són un corc pel cos i per l’ànima. I els d’en Florenci no poden ser pitjors.

Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem de fer, amb en Florenci?

No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en Gabriel se l’escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant espavilat.

Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no’m distregui an el meu fill i li faci perdre la carrera.

Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la vida la seva ànima a Déu.

(Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de cendra, un xic caigut d’ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel sol.)

ESCENA II

Ara’s gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se sentirà fresqueta.

Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi caient-hi’l sol!

(Desapareix per la porta esquerra del replà de l’escala. En Florenci s’apoia en un cant ell de la taula.)

ESCENA III

(La Marió amaneix l’escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne per tota la taula.)

Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè s’encaparra molt i…

Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia, de cap manera pot ser-li bo. Després… que enraona massa i es fadiga…

I lo que ha fet aquesta tarda? Que’s creu que li ha d’anar bé’l córrer pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?

El sol, el sol! No sé per què se l’ha d’estimar tant poc, quan tot ho devem an ell!

Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a l’ombra, ben arraserat com una planta d’invernacle. Que us penseu, pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida d’aquí, a ple aire i a plena llum?

No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat… Lo que és de parcers com jo, m’ha dit que no n’hi havien pas, avui.

Segons ell, en aquesta masia s’hi conserva encara l’aspecte senyorial dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.

Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d’ull, que en aquesta casa hi han viscut persones de supòsit.

ESCENA IV

Si m’hi trobo!… Vès com passa’l temps! Tot rient rient, ja fa tres mesos que sóc entre vosaltres.

La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d’aquesta casa, i, sobre tot, lo sanitosa que és la comarca… Aquí’l meu esperit se conforta i s’asserena.

Ves què’n treu d’enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu que’s rebaixa?

Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l’humiliació, el temor? Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.

Sembla que’ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien qualsevol sacrifici.

És clar que no. M’agraden més ells, rústics com són, però amb el cor generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo vui que sentin, s’emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra: són poetes inconscients.

Tot lo que vulgui, Florenci… Però’ls tres són robustos, gasten força salut… i si vostè s’escarraça per ells, ja veurà, ja veurà…

Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé’ls aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure en mig d’humanitat ben vigorosa!

Que’t penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No… Jo no sento aquella poesia macabra ni l’art histèric que allà està de moda.

Els meus versos d’allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos, refinats. Els d’ara diu que són rústics, selvatges… i fins brutals! Doncs, aixís m’agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.

ESCENA V

Jo no sé per què’l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A casa hi ha molta feina, per tu sola.

Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l’oncle, ja, que vol pendre una minyona.

ESCENA VI

Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que’m sabria greu ofendre-t. Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que l’he comprovada per veure si m’he equivocat o no… Devegades pot-ser resulto indiscret.

Quan ella’t mira, creu que està tota encisada. I quan tu’t mires an ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi ha llum d’amor… d’un amor místic sensual. (Tus un xic fadigat.)

És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m’és cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí. Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els aucells. Si gaire bé l’estimo com una germana!

Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no m’enganyis. T’adverteixo que la meva insistència és pel teu bé. Perquè tu sofreixes molt… tu estàs molt trist… tu estimes… Si: tu estimes a la Marió.

L’altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes d’aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat més, a la Marió i a tu… (Torna a tossir.)

Penso molt en la teva sort. Recordo que en l’infantesa eres molt vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és natural, un gran sentiment… Però d’allavores ençà no has estat mai més alegre… Sempre t’he vist melancolic i capficat… com esclau d’una obsessió… per mi incomprensible. Perdona si per aquests motius jo dubto de la teva vocació.

Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l’amor en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.

(Apareixen l’Andreu i la Marió per l’esquerra del fons. La Marió, am la galleda plena d’aigua.)

ESCENA VII

(Per la dreta del fons compareixen l’Enganya-amos, el Ros i en Llec. Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i colrats pel sol. L’Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post. Se sent el cant dels grills.)

ESCENA VIII

I ben nèt que sí! Miri quines osques! (Ensenyant-li la falç,) Pobra falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema. Nostramo: veieu: l’haurem de dur a esmolar.

Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura. Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un canyar.

ESCENA IX

ESCENA X

(L’Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec miren, indecisos, a l’Andreu, fins que’l primer, poc a poc i am recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la taula se n’ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se contempla’l paisatge. Acabada la benedicció, l’Andreu i en Gabriel s’asseuen pera sopar. Va sentint-se’l cant dels grills.)

(Els moços s’asseuen entorn de la taula. La Marió’ls acosta la galleda amb el porró.)

(La Marió retira la plata de l’escarola. Se’n va a la llar i aboca en una altra plata tota una ollada de mongetes.)

(La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula. Muda’l plat an en Florenci. L’Andreu se serveix primer que tols. Llarc silenci.)

(Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general d’aquesta escena.)

Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d’anar d’una masia a l’altra… fins que vaig venir a raure an aquesta…

(La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent comentaris referents a l’Enganya-amos.)

(L’Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un cigarret.)

(La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt dels fogons.)

ESCENA ÚLTIMA

Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de passar el rosari. D’ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se recorda de lo que més hem de recordar-nos.

Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l’amo i en Gabriel pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.

Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa’l rosari, ningú ha d’estar per res més! (Imperiós.) Gabriel!

Senyor! Doneu-me paciència! (Tot contrariat se’n va a fer oració en el banc de la dreta.) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel. Preguem per aquests condemnats!

(En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L’Andreu i la Marió despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se disposa a llegir. Els moços l’enroden am gran curiositat. Va vesprejant i sentint-se’l cant dels grills. La Marió encén la llumanera i la deixa damunt de la taula.)

Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l’obra que estic fent: La vida al camp. Sabeu?

“Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l’eina
tot regalant vostres suors!
Am pols segur i enginy selvatge
la rossa vall aneu segant.
Aixís, aixís! Tingueu coratge!
Brandeu la falç tot llampegant!
Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!”

"Mireu, companys, batent les ales,
quin vol d’aucells refïladòs
com fuig d’aprop de les cigales
per no sentir llur cant mandrós.
Mireu l’espai com s’emboirina,
tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
i el ventijol com despentina
l’extens sembrat, que’s plany de set!
Mireu el sol com va enlairant-se
tot desplegant ses ales d’or.

La rossa vall, balancejant-se,
mostra amb orgull el seu tresor;
i el cel, boirós, com ensonyant-se,
sembla que mor."

“Am les garbes feu garberes
ben posades, a fileres,
lo mateix que un campament;
que han de dur-les a les eres,
pera batre, una altra gent.
Als aucells espigolaires
espargiu am l’espantall.
No’ls planyeu: ells són cantaires
que no viuen del treball.
Segueu arran, companys de feina!
Segueu arran, braus segadors!
No deixeu l’eina
tot regalant vostres suors!”

"Ja heu arrasat la plana d’or.
Am quin dalit heu treballat!
De tant segar, fins s’han cançat
la vostra falç i el vostre cor.
No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:

(En Gabriel, sense ell donar-se’n compte, deixa de pregar, dirigint la mirada an els tres moços i fixant l’atenció en lo que llegeix en Florenci.)

sols les espigues
s’han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.
Ja’ls heu segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!

Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!
Sueu, sueu!"

Si’ns agrada?… Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles… Ja és ben cert que no les compadim!… Tenim molt mal cor!… Am quin dalit treballem!… Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les tristes roselles i les pobretes formigues.

(En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va acostant-se an ells. L’Andreu segueix dient el rosari. L’Enganya-amos agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l’acosta an en Florenci.)

"No heu perdonat a les roselles;
no heu compadit a les formigues:
sols les espigues
s’han esgranat un xic per elles
i pels aucells, que, am cantarelles,
han endolcit vostres fadigues.

(An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el breviari de la mà.)

Ja’ls heu segat, els camps dels altres!
Ja no hi ha res, sinó rostoll.
La flor del pa no és per vosaltres!
No us donaran ni un jaç de boll!

Segueu, segueu el blat dels altres!
Sueu, sueu,
que, per vosaltres,
serà ben car el pa que haureu!

ACTE SEGON

La mateixa decoració de l’acte anterior. És al matí, a primera hora. Fa un sol esplendorós.

ESCENA I

(La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l’escala.)

Tota la nit l’he passada en un sòn. (Somrient.) Tu l’hauràs passada en un somni.

Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan veig que hi ha noies que’n somnien de tant boniques!…

Si tu i en Gabriel –és una suposició– us estiméssiu i us uníssiu, i del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos com tu (la Marió torna a acotar el cap), te creus que això no equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la Mort?

Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant desperta, somnia.

(Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca’l got, una cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté la llet, al damunt de la taula.)

Gràcies. (Tot abocant la llet al got.) Vaja: digues la veritat. ¿No’n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís de ser capellà?

I si fos per culpa teva… és a dir per culpa teva… perquè ell t’estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d’anyorança?

Aixís, jo no’l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l’esca del pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera’m tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel. Tots se’l miren com un sant. Pobra de mi que l’escoltés!

(Se’n va, corrent, per la dreta del fons. Després d’un curt silenci, apareix en Gabriel al replà de l’escala.)

ESCENA II

(S’asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci’l mira atentament.)

Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el record de l’excursió d’ahir a la tarda.

Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt nostre am les seves ales d’or ben exteses!

Quan hi penso!… Quan veig els camps arrasats, sense roselles!… Quan recordo’ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor s’omple de joia i alhora sembla que senti’l dolor humà. Que és temptadora la vida!

Al punt que m’he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força impetuosa, amb esbatecs d’amor.

Tu ets un bon amic, tu’m comprens i saps veure ben endins de la meva ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!

Fins avui no t’has adonat del camí que feies ni de les flors de la teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t’has distret de la terra. I ara sents la punxada de les seves espines.

A tu, del dia, no més t’encisa la posta, el reculliment, lo somniós, lo somort. El sol t’enlluerna i t’espanta. Fuges del món, horroritzat de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà, ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el poeta de la Vida.

Sento’l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.

És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a sacrificar la teva joventut florida d’il·lusions? Això no pot ser! Això és contra Natura!

Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d’infant?

L’Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença que vas fer?

Però si no és am l’Iglesia, precisament am l’Iglesia, am qui sostinc aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la prometença que vaig fer-li, am la gent que’m rodeja i am tot un munt de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que no sento vocació: destruiria l’il·lusió més gran de la seva vida! Pot-ser li causaria la mort! M’haig de sacrificar per ell i per la meva mare: no hi ha altre remei.

Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d’un sentimental supersticiós que d’un xicot il·lustrat i conscient?

Perquè ets un apocat que’t resignes a seguir la ruta que’ls altres te senyalen, i vas fent via d’esma, a les palpentes, sense que la teva voluntat te mogui. (Tus un xic.) Canta la vida! Canta la joia de l’amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d’una ànima forta; no te’ls escoltis, els cants apocalíptics d’aquells que diuen que l’existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant fervor!

Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis morir de pena.

Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d’amagat i reclòs els teus anhels. Explaia’l teu cor, dóna-li ales pera que voli lliurement, fins que’s cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.

Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres i alegradors!

(Per la dreta del fons compareixen l’Enganya-anos, el Ros i en Llec. En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l’esquerra.)

ESCENA III

(Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L’Enganya-amos, am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d’un to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca, ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella; trajo de llana negra, encara que d’aire pagesivol força escaient; faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de plata; una flor a l’orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra negra, bastant usada; camisa de cotó d’un to moradenc, sense corbata; vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons blancs.)

Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m’entens? (Signant que té gana.)

Sí, senyor: d’oir missa. L’Andreu ens té manat que hi anem cada festa a la mateixa hora. Però’ns hi fa anar dejuns.

Lo que és ane mi, en havent dinat, que no’m vinguin am raons: cap al Casino de dalt s’ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la barrotada, tot esperant que’s comenci’l ball.

Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d’una revolada an aquell mosquit de la “Torra Nova”.

Què m’ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i tant fi, l’altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva promesa.

Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l’empenta que li clavo, prou se’n va a parar a l’altre cap de sala.

Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci, que’m va agradar molt aquell escrit d’ahir vespre?

Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.

Tant ben conjuminat!… Tot lliga tant bé!… No’m cansaria mai de sentir-ho.

Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa’l senyor Florenci, per que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.

Que’t creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l’art de la ploma?

Doncs, digui-li… digui-li… (mirant a l’Enganya-amos, que riu). Que’n sou de poca solta !

Digui-li… que és molt maca… que l’estimo molt… i que aviat ens casarem… Veliaquí.

L’esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que’l Ros us farà trencar de riure.

ESCENA IV

Per res. (Va a mirar per la finestra.) Gabriel: mira la teva cosina, entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.

ESCENA V

(En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s’adona de la Marió, somriu joiosament. Desprès d’un curt silenci, aquesta ve per la dreta del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra’l seu pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot pler.)

No m’enganyo. (Somrient amb ingenuïtat.) Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig am l’habit me vénen unes intencions de besar-te la mà i de demanar-te una estampa!… Que no me la donaries? (En Gabriel, de tant afectat, se gira d’esquena a Ja Marió, posant-se les mans a la cara.) Bo! Ja t’has enfadat! Digues, Gabriel: que t’has enfadat?

Que’t fa vergonya que’t digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no t’ho diré més allò…

Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i prens la vida tal com se’t presenta! Però qui sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que’l teu cor comenci a mirar enfora!

No; no’m dol gens. Però també’m satisfaria veure-t de tant en tant una mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.

Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l’estimo més, molt més que a tot lo món!

T’estimo am tota l’ànima! No abaixis el cap. No’t donguis vergonya d’escoltar-me. Mira-m, que vui veure’ls teus ulls.

De primer vui parlar-te a cau d’orella (acostant-s’hi), així, que no ho senti ningú.

Si en aquella edat jo encara no sabia lo que’m feia! Si no tenia experiència de la vida!

No tinguis por. Tu m’hi faries pensar sempre… Però parlem de nosaltres dos.

No recordem coses passades. Parlem de lo d’ara, de lo que ha de venir, de la felicitat que’ns espera. No ho creus que podem ser molt feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim dret nosaltres dos a estimar-nos?

Ah! No, no. Jo no m’hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que vingui. No puc oblidar-te! (Sanglotant.) T’estimo massa, Marió! T’estimo am tota l’ànima, per damunt de tot, més que tot, més que…

(Se deixa caure sobre una cadira i apoia’l cap a la taula, sanglotant anguniosament. La Marió’l mira am goig i am pietat alhora, lluitant am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s’hi acosta frec a frec i se’n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l’últim agafa les flors i, besant-les am desconsol, se’n va per l’escala pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres flors.)

ESCENA VI

Que sí que hi tinc dret!… I serà meva!… Jo l’estimo!… (Curt silenci.) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me d’aquest pes que m’oprimeix el cor. (Segueix sanglotant.)

ESCENA VII

(Després d’un llarc silenci compareix l’Enganya-amos, tot adalerat, en mànigues de camisa, per l’esquerra del fons. Ve a cercar el saler de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia.)

No’ns en hem recordat de la sal. (Agafant el saler.) D’això… Gabriel: me n’enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja m’ha dit que’ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons, Gabriel?

Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s’hi fa’l senyor Florenci!

Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida’ls calo foc a la barraca per tots quatre costats.

(Per l’esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs de camisa.)

ESCENA VIII

(En Llec agafa’l porró del damunt de l’aigüera, i mig pa d’un calaix de la taula.)

ESCENA IX

(En Gabriel, després d’un moment d’indecisió, lluitant amb el seu instint, seu va precipitadament per l’escala. Quan és al replà se detura, acovardit i tremolós. Després d’un llarc silenci compareix l’Andreu per la dreta del fons.)

ESCENA X

Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves cabòries.

Gens ni mica. Cregués que me’l miro am mals ulls. Si no fos pel seu pare, jo’t prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.

Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé pas d’on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena de xicot que no va mai a oir missa. No’s recorda per res de l’altra vida. Jo estic que ni creu en Déu.

No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té sort de que és ric.

Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta missió aquí a la terra?

Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de pensar, mentres s’estigui aquí vui que respecti les nostres creencies. D’això te n’hauries d’encarregar tu mateix de dir-li.

Us ho demano per favor. (Am gran prec.) Deixeu-me dir i, després, feu lo que mellor us sembli.

Massa que m’ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí has emprès!

I goses dir-m’ho! ¿Que no veus el gran disgust que’m dones amb aquestes paraules?

Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu’t trec de casa i a la Marió la faig tancar en un convent!

No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres bogeries.

Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava tant content i orgullós de tu!

Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com l’hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure’ls meus ideals!

ESCENA XI

I si fos perquè l’haguessin temptat i volgués casar-se, encara te’n deuria saber doble, oi?

Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te l’escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (La Marió’s posa a plorar.) I ara!

(La Marió, tot plorant, se’n va a seure a una cadira d’aprop de la finestra. Seguidament, per l’esquerra del fons, compareix en Florenci rient am joia.)

ESCENA ÚLTIMA

No hem d’ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot és obra de vostè.

Per prudència, Andreu. Perquè l’escena que estic presenciant pot-ser té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.

Sí, que l’acuso! (La Marió segueix plorant.) L’acuso d’haver vingut aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un sentiment fatal per ell.

Sí, el sentiment d’amor, l’etern, el més fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú se’n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel s’estimen. (Senyalant a la Marió,) Mireu-la, mireu-la com plora! (Acostant-s’hi.) Marió, no ploris, no ploris, que jo’t defenso!

Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l’amor, l’amor que enjoia la terra! A viure!

(La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel s’abracen.)

ACTE TERCER

La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries d’estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar.

ESCENA I

El sentissis! No’n té pocs de plans!… I quines il·lusions! Jo crec que’l fa viure l’esperança.

Però’m sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor…

Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia. La seva imaginació li fa veure’l món rialler.

Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d’aquesta… però estic segur que hauria allargat bastant.

Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i l’aroma, el còs i l’ànima. Ha viscut molt depressa!

No. No pas com ell l’ha idealisada. El poeta, amb els seus cants, inspira amor als altres, sense ser correspost.

Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l’oncle de Vilamajor, i, per més que jo’m resistís, tampoc ne treuria res!

I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem morir la nostra estimació?

Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i no’t sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos, nosaltres que som joves!

(Se sent tossir a l’Andreu, que apareix tot seguit per la porta de l’escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la Marió.)

ESCENA II

Si anés al cafè pera passar l’estona, ningú hi tindria res que dir; però com que la seva dèria és una altra…

Tu sí que no’l veus com és. T’has tornat gaire bé com ell. Jo no l’hagués admès a casa! Però qui s’havia de pensar que de pares tant honrats ne sortís un xicot aixís!

I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la teva conciencia i digues la veritat.

Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la carrera?…

Ja veus, Marió, el teu cosí: no’n té prou en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre a tu.

Que t’oblidis d’en Gabriel, que l’esborris del teu pensament. Quan vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre oblidar-te’n. Per xò no’t vaig treure tot seguit de casa.

Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre nosaltres i et vegin fòra del poble.

En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has cregut més aviat an en Gabriel que ane mi…

Doncs jo ho lograré, am l’ajuda del cel i dels teus oncles de Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra criatura.

Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel; més que crudel: és inhumà!

Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida! La vui per damunt de tot!

Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com el meu? Si m’estimeu, tingueu-me compassió!

(Desapareix, molt emocionat, per la porta de l’esquerra. La Marió i en Gabriel queden apesarats.)

ESCENA III

(La Marió desapareix per la porta de l’esquerra. Llarc silenci. En Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se passeja per l’escena, i tot d’una, com si li acudis una idea, se’n va per l’escala precipitadament. Al cap d’una estona compareixen per la dreta del fons en Florenci, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra, berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com en el segon acte.)

ESCENA IV

Veieu?… Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no és res… Un cop se me n’hagi anat aquesta tos…

Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix l’aroma.

Com furga’l teu cervell… veritat?… com furga pera compendre’l misteri de la vida! Que m’estimes, oi?

Ja t’ho conec i t’ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així que’m trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!

No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles, sent marrec, hi era molt avispat.

Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.

Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la terra, que també us pertoca, també.

Aquí, al poble, tot lo que vulgui… i encara segons què. A Barcelona jo no sabria anar-hi am vostè de company… (Tement haver-lo ofès.) Bé… dispensi.

Sí, que’n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai trec l’entrellat de res!

Ja ho hem vist florir lo que’ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho veuré granar… Si un hom se pogués descarregar d’aquesta garba d’anys!

Sí, lo mateix que’l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de tot. M’he fet vell anant d’aquí en enllà, sempre mudant de casa, com el pare. (Els ulls li espurnegen.) He estat pedra movedissa que enlloc ha posat molça.

ESCENA V

(En Florenci, tussint, se’n va a mirar per la finestra, que està tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l’escala.)

Mira, mira la Marió. (Veient an aquesta, que torna per la porta de l’esquerra.) Que ve tristeta!

Ja voldria haver passat l’hivern!… Quina Primavera més florida se’ns prepara! Oi, Gabriel?

ESCENA VI

Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo’m satisfan.

Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (Dirigint-se a l’Andreu.) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d’acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos.

I creieu vos que, allunyant-la d’aquí, d’aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu amor?

Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la seva mare.

Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (Dirigint-se a l’Andreu.) Que’n sóc de pervers als vostres ulls! (Am gran serenitat.) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s’interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres?

Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m’ha portat més que disgustos.

Es que’l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat.

Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d’una dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l’amor fecondant, hermosejador de la vida.

¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s’estimen tant? Per què us afanyeu en desviar les seves voluntats?

Digues: estimes an en Gabriel? (La Marió abaixa’l cap, sospirant fondament.) L’estimes o no?

Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal major, us dono’l consentiment pera que us caseu.

Me fas por, fill meu! Me fas por i t’estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t’has tornat! Com t’has tornat!

(desprenent-se dels braços d’en Gabriel i anant a seure a una cadira d’aprop de la taula)

(Queda molt abatut. Després d’un llarc silenci tornen per l’esquerra del fons l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.)

ESCENA VII

No faltaria més! Us he llegit tota l’obra i no voleu que us llegeixi’l final? Marió.

Vols fer-me’1 favor d’anar a dalt a la meva sala a buscar aquella carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?

Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que tindràs més coratge.

No’m cansaré, no. Al contrari: si’l llegir encara m’anima. (Dirigint-se a la Marió.) Me fas l’obsequi?

ESCENA VIII

Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al món si’ls poetes fossin més generosos.

Jo estic en que’ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m: vostè, am les seves histories, atabala l’enteniment dels pobres que no tenen lletra. Jo no li nego’l merit… Però hi han coses que no són pera tot-hom.

ESCENA IX

Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa exercici. No sents un xic de fadiga?

Ja veuràs que depressa’m posaré bo! Si ara no més me molesta la tos… aquesta mica de tos. De gana no me’n falta… Si tinc de fer unes obres encara!…

Es clar que sí! Però si tant n’abuses!… Ja ho veig que cada dia’t vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.

Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo’m sento fort (tus) i no desdic per res. (Desfà’ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls, manuscrits. A l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.) Veieu aquests fulls de paper?

Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d’aquest petit edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de l’esperança!

Veniu, veniu aprop meu. (Se’n va a seure en el silló de prop de la finestra, L’Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen.)

Doncs començo. (Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:) No sentiu fred?

Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?

Jo sé una rondalla d’una bruixa, més estranya! N’hi ha pera passar una bona vetlla.

Jo us explicaré tot lo que m’ha passat anant pels envelats de les festes majors d’aquests volts, que estic segur us en fareu creus.

No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir “El plany de l’estiu”.

"L’estiu se marceix.
El sol l’enrogeix
i el besa agrait.
L’estiu ha florit
i arreu ha granat.
Els fruits que ha deixat,
ja l’home, amatent, per tot ha cullit
ara goig infinit.

La terra no mor:
al fons del seu cor
la vida fa niu,
servant-hi’l caliu
am que engendrarà sa filla encisera:
la verge que té per nom Primavera.
Somorta a l’hivern,
s’afanya covant
el foc pur i etern
que va germinant
les fulles i flors d’halé luxuriant.

L’estiu és ben mort!
Ja l’aire del nord
mustiga la terra.
Al pla i a la serra
ni’n queda record,
del verd lluminós dels arbres gemats,
on, ben amagats,
els pobres aucells, al bo de l’estiu,
vetllaven llur niu.

Am quin tremolor
les fulles cruixeixen!
Ja totes pateixen
del mal de tardor,
caient cor-ferides i am freda grogor…
El vent, bo i cantant,
les va agombolant.
Qui sap on les porta!
La vida és molt forta!
La vida és sofrenta,
i am sava bullenta
se va eternisant.
Que vingui l’hivern, que vingui plorant!

Que’s geli la terra,
que nevi en la serra
i faci un fred viu
matant a l’estiu,
que arreu els amants farem nostra via
servint-nos de guia
l’amor terrenal, que sempre reviu."

No: vui acabar-la ara. (Torna a tussir.) Obriu aquesta finestra… (Se sent remor de vent i de fulles.)

Més. . . Més. . . (L’Enganya-amos obeeix.) Així. Ara… (Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem.)

“I al sé a l’hivernada
tindrem abraçada
la dòna estimada
damunt nostre cor,
que’l goig mai se mor,
que’l goig és etern,
per més rigorós que sigui l’hivern.”

(Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau damunt d’en Florenci una volior de fulles mortes.) Ah! Quina tristor damunt meu! (Tot ell s’esgarrifa; la cara se li torna blanca, d’una blancor de mort. Tus molt i s’ofega com si li anés a venir un vòmit.) No puc més!… No puc més!… (Li cauen els fulls per terra.)

Si no fos aquesta tos!… (Se sent el xisclejar d’un vol d’orenetes. En Florenci s’aixeca i va a mirar per la finestra.) Ah! Mireu! Mireu quina volior d’orenetes! Com fugen!… Com xisclen!… Que’n són d’expertes! Són més vividores que nosaltres. (Girant-se.) Gabriel!

Jo també triomfaré am la meva obra. (Va defallint per moments. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l’estat d’en Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar. Va minvant el xisclejar de les orenetes.)

Estimem… estimem… I recordem-nos, els que siguem feliços, dels pobres que sofreixen.

Mira la Marió… que és hermosa! Acosta-t a nosaltres… (La Marió s’hi acosta.) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera: jo… jo (somrient am tristesa) semblo la Tardor. Tardor i Primavera no s’han abraçat mai i nosaltres sí. (Cau defallit en el silló. Deixen de sentir-se les orenetes.)

Deixa. Ajuda-m, Marió! (En Gabriel i la Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a pujar l’escala. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec s’ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L’Andreu també.)

Vosaltres sí que’ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser hermosos, els vostres fills!… Me sembla que’ls veig… tots colrats pel sol… am la vermellor de les roselles.

ESCENA X

(Després d’un llarc silenci, l’Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se dirigeix a l’Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula.)

ESCENA XI

(després d’un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d’un cap a l’altre de l’escena)

ESCENA ULTIMA

(L’Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els fulls de l’obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els demés de la carpeta.)

(L’Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l’escala, i en Llec, com si n’estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d’en Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros, recolzat a la barana de l’escala, va aixugant-se’ls ulls.)

(La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons, els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci.)

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK LA MARE ETERNA ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.

The Project Gutenberg eBook of La mare eterna

ACTE PRIMER

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA ÚLTIMA

ACTE SEGON

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ESCENA ÚLTIMA

ACTE TERCER

ESCENA I

ESCENA II

ESCENA III

ESCENA IV

ESCENA V

ESCENA VI

ESCENA VII

ESCENA VIII

ESCENA IX

ESCENA X

ESCENA XI

ESCENA ULTIMA

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE